La veu que sonava en off en un conegut anunci de cervesa proclamava que tradicionalment els catalans hem tancat importants acords signant-los en un tovalló de paper. Per sort, els gallecs no poden dir el mateix: ells encara miren de conservar el costum de dinar i sopar com Déu mana, és a dir, entaulats en restaurants amb estovalles i tovallons de roba, mai de paper.
Aquest és, indubtablement, un dels motius que ens va portar a idear aquest important projecte que tenim en marxa: recórrer la ruta dels restaurants gallecs que podem trobar a Barcelona, a raó d’un restaurant al mes, al llarg dels dotze mesos de l’any 2010.
Segurament no seran tots els gallecs de Barcelona, ni necessàriament els més bons ni els més cars, però segur que quan haguem acabat, afartats de pebrots de Padrón, caldos i centollos, podrem exclamar: Manda carallo, como era bo!
